Quan no bufa el vent, no bufa el vent i els vaixells a vela no es mouen.
Això que vaig sentir dir a un per la ràdio es pot transformar en... Quan bufa el vent, bufa el vent i contxu com es mouen els vaixells.
la contradicció és que per anar a vela cal vent i quan bufa el vent creixen les onades.
Per mirar algunes fotos paisatgístiques de Grècia.
divendres, 2 de setembre del 2011
dissabte, 23 de juliol del 2011
EL VENT
El vent és l’element meteorològic fonamental per als i les navegants ja que és el responsable d’impulsar les veles i que el vaixell avanci. Al mateix temps, el vent és generador de l’onatge.
La velocitat del vent en el món del mar es mesura amb nusos que és l’equivalent a les milles recorregudes en una hora. Cal recordar que una milla nàutica equival a 1,85 km, per tant un nus és 1,852 km/h.
La direcció del vent és aquella que ens marca la seva procedència a la rosa dels vents. Aquesta té vuit rumbs, els vents de cadascun d’aquests rumbs reben un nom propi diferent en funció de la zona geogràfica o el país.
Escala de Beaufort
La forma que tenen els navegants per poder mesurar la velocitat del vent de forma sistematitzada és l’Escala de Beaufort. Aquesta escala té 12 graus d’intensitat i va ser establerta per l’almirall anglès Sir Francis Beaufort el 1806. Intensitat de 12 correspon a una velocitat de més de 64 nusos i s’estableix que a aquesta velocitat, no hi ha cap vela que pugui resistir aquesta força; és per això que no es parla d’intensitats superiors.
Escala Beaufort, d'intensitat del vent.
Escala Douglas, de l'estat de la mar.
Escala Beaufort, d'intensitat del vent.
Escala Douglas, de l'estat de la mar.
dilluns, 13 de juny del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
HIMNE DELS PIRATES
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
Bandera del pirata Thomas Twe
diumenge, 27 de març del 2011
dimecres, 9 de març del 2011
VELES E VENTS
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Ausiás March
dimarts, 22 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
ALFABET GREC
| Lletra | Nom en grec | Nom en català | Pronúncia escolar (erasmiana) | Pronúncia àtica clàssica (AFI)) | Pronúncia moderna | |
| Majúscula | minúscula | |||||
| Α Β Γ Δ Ε Ζ Η Θ Ι Κ Λ Μ Ν Ξ Ο Π Ρ Σ Τ Υ Φ Χ Ψ Ω | Α Β Γ Δ Ε Ζ Η Θ Ι Κ Λ Μ Ν Ξ Ο Π Ρ Σ Τ Υ Φ Χ Ψ Ω | ἄλφα βῆτα γάμμα δέλτα ἒ ψιλόν ζῆτα ἦτα θῆτα ἰῶτα κάππα λάμβδα μῦ νῦ ξῖ ὂ μικρόν πῖ ῥῶ σῖγμα ταῦ ὓ ψιλόν φῖ χῖ ψῖ ὦ μέγα | alfa beta gamma delta èpsilon zeta eta teta iota capa lambda mi ni xi òmicron pi ro sigma tau ípsilon fi qui psi òmega | a b g (gos o guineu) d e (breu) dz (= tz català) e (llarga) th (= z castellana) i k l m n ks o (breu) p r s (sorda) t ü (u francesa) f kh (=j castellana) ps o (llarga) | [a] [aː] [b] [g] [d] [e] [zd] [ɛː] [tʰ] (t aspirada) [i] [iː] [k] [l] [m] [n] [ks] [o] [p] [r] [s] [t] [y] [yː] [pʰ] (p aspirada) [kʰ] (k aspirada) [ps] [ɔː] | a v g, i d i z (català) i th i k l m n ks o p r s t i f kh ps o |
divendres, 11 de febrer del 2011
DIGUES-ME EL TEU PAÍS
Digues-me el teu país, la teva ciutat i el teu poble perquè t'hi acompanyin les naus dotades d'intel·ligència. Car entre els feacis no hi ha pilots ni tampoc timons, com els que les altres naus tenen, sinó que les mateixes naus entenen els pensaments i les intencions del homes i coneixen les ciutats i els camps fèrtils de tots els humans, i traspassen ràpidament l'abisme del mar , encara que estigui cobert per la boira i els núvols.
(Homer - L'odissea)
dimecres, 9 de febrer del 2011
CONSTRUCCIÓ DEL RAI D'ODISSEU
Tant com un bon mestre d'aixa arrodoneix el fons d'una nau de càrrega espaiosa, així de gran va fer Odisseu el rai. El va construir muntant-t'hi un castell de proa, tot ajustant-lo a les nombroses peces de fusta. A més el va rematar amb grans regales. Va plantar-hi un pal i una antena que se li adaptava, i es va fer un timó per a governar-lo.
(Homer - L'odissea)
Ocean Star 51.2
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




