divendres, 2 de setembre del 2011

UFF, VA DIR ELL

Quan no bufa el vent, no bufa el vent i els vaixells a vela no es mouen.
 Això que vaig sentir dir a un per la ràdio es pot transformar en... Quan bufa el vent, bufa el vent i contxu com es mouen els vaixells.

la contradicció és que per anar a vela cal vent i quan bufa el vent creixen les  onades.


Per mirar algunes fotos paisatgístiques de Grècia.







dissabte, 23 de juliol del 2011

EL VENT

El vent és l’element meteorològic fonamental per als i les navegants ja que és el responsable d’impulsar les veles i que el vaixell avanci. Al mateix temps, el vent és generador de l’onatge.
La velocitat del vent en el món del mar es mesura amb nusos que és l’equivalent a les milles recorregudes en una hora. Cal recordar que una milla nàutica equival a 1,85 km, per tant un nus és 1,852 km/h.
La direcció del vent és aquella que ens marca la seva procedència a la rosa dels vents. Aquesta té vuit rumbs, els vents de cadascun d’aquests rumbs reben un nom propi diferent en funció de la zona geogràfica o el país.
Escala de Beaufort
La forma que tenen els navegants per poder mesurar la velocitat del vent de forma sistematitzada és l’Escala de Beaufort. Aquesta escala té 12 graus d’intensitat i va ser establerta per l’almirall anglès Sir Francis Beaufort el 1806. Intensitat de 12 correspon a una velocitat de més de 64 nusos i s’estableix que a aquesta velocitat, no hi ha cap vela que pugui resistir aquesta força; és per això que no es parla d’intensitats superiors.

Escala Beaufort, d'intensitat del vent.

Escala Douglas, de l'estat de la mar.

EL CEL (mirant al nord)

Aquest és de l'hemisferi nord, a l'agost, murant cap al nord.

EL CEL (mirant al sud)

Aquest és el cel a l'agost a l'hemisferi nord quan dirigim la vista cap el sud.

dilluns, 13 de juny del 2011

FORMES DE NAVEGAR A VELA

UNA ESTONA PER JUGAR

Proveu d'anar d'illa en illa amb el vaixell. Compte!

Comencem a Kos

dilluns, 25 d’abril del 2011

HIMNE DELS PIRATES



El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;

és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;

aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;

però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;

i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

Bandera del pirata Thomas Twe